Jo confesse, senyor Alcalde
Sense vets, ni manies persecutòries
Considerat el nostre poble –pel volum d’habitants que té— com a una gran ciutat, s’esperava dels seus regidors polítics que es comportaren com a tal en un termini raonable de temps, però el decurs dels mesos s’obstina a demostrar que no és així per molt que uns i altres diguen, que miren pel conjunt de la ciutadania.
Una ciutat gran com la nostra, ha de tenir uns canals de comunicació i informació nets, transparents, diàfans i el més objectius possible. Dipositar tota la informació municipal a mans d’un butlletí trimestral d’un centenar de pàgines i una pàgina web de consulta limitada per als qui habitualment naveguen per Internet, es mostra més que insuficient per al conjunt d’una ciutadania tan diversa i dispersa com la nostra.
Als “mupis” de l’avinguda, al BIM trimestral i al web municipal i les seues plataformes informatives, li cal un complement més directe i dinàmic que s’ha tingut silenciat durant vora un any i, tan sols ofereix musiqueta enllaunada des de fa unes setmanes ençà. Ens cal una emissora de ràdio (que la tenim legalitzada i amb llicència administrativa) capaç de servir de teixit conjuntiu del que passa i es programa, del que es pensa i es resol al nostre poble.
Els mitjans de comunicació són instrument dels quals es dota la societat civil per interrelacionar-se. Són l’àgora, la plaça pública de les societats modernes. Aquesta funció de mediació s’estén també a les relacions de la pròpia societat civil amb les seues institucions.
Ens trobem immersos en la societat de la informació i és per això que els mitjans de comunicació són una part primeríssima i fonamental dins d’aquesta realitat. En són elements actius com a difusors i transmissors de fets, idees, innovacions i canvis en la filosofia i el comportament social i són també productors d’informació per ells mateixos.
Des dels anys 20 del segle passat, que Torrent participà en les assajos de radiodifusió i aquest nostre poble, ha viscut molt pròxim a una emissora de ràdio local. Hi ha estampes (poques però) de la seua primera època, silenciada per la nit del franquisme, i d’altres més abundats, posteriors a la dècada dels cinquanta del segle passat, quan Ràdio Torrent es convertí en emissora parroquial.
Els temps han canviat i les administracions locals saben que sense comunicació, és fa molt difícil la connexió amb la ciutadania, més encara en aquesta ciutat tan gran com és Torrent, on cada dia passen gran quantitat de fets noticiables i on en cada jornada hi ha programades tantes activitats socials, econòmiques, polítiques, culturals…
Llàstima que la cabuderia d’uns, la necessitat de posar pals a les rodes d’altres i les excuses peregrines d’uns tercers, hagen aturat un projecte que s’albirava renovador i renovat, participatiu i participat, allunyat de politiqueries barates, sectàries i ancorades al passat a base de desqualificacions, vets i manies de la vella política. Guanyant Torrent està per la recuperació de la ràdio municipal, com abans millor, i ho demostra el fet que aquesta plataforma disposa d’un canal audiovisual conegut com a Nova RTV.
Notícies Relacionades
